Cooperativa dispersa d’habitatges en cessió d’ús en el Cabanyal.
S’ha realitzat un cas d’estudi en solars del Cabanyal per a determinar quins condicionants concrets existeixen en el barri, explorar quina forma podria adoptar un projecte d’aquest tipus i avaluar la seva viabilitat tècnica, jurídica i econòmica.
S’ha realitzat un pre-estudi de viabilitat tècnica i econòmica per a establir quins solars del barri són aptes per a incorporar habitatge col·lectiu. S’han seleccionat quatre solars de propietat municipal per a plantejar el cas d’estudi. En aquestes parcel·les es poden realitzar dos edificis. Un d’ells té un caràcter principal i és en el que es situa la instal·lació fotovoltaica de la comunitat energètica.
El cas d’estudi compta amb un total de tretze habitatges i diferents espais comunitaris que afavoreixen la convivència i la cultura de les cures. Aquests espais de trobada són el pati, una cuina-menjador, taller, bugaderia i terrassa-estenedor.
Els tretze habitatges compten amb un disseny basat en la versatilitat i la flexibilitat, de manera que es poden adaptar als canvis vitals de les unitats de convivència. A més, dos d’elles estan destinades a habitatges d’emergència que podrien ser gestionades per l’administració o per agents del quart sector.
En l’enllaç següent pots passejar pels edificis del cas d’estudi. Benvinguda!
Es proposen quatre tipologies, des d’habitatges d’un dormitori fins a tres dormitoris, de 40,49, 59 i 69m²:
Es tracta d’una proposta en la qual s’exploren possibilitats de les parcel·les. No obstant això, es tracta d’un cas teòric, perquè en un projecte de cooperativa d’habitatges, els propis socis i sòcies participarien en el disseny, definint els seus propis desitjos i prioritats de manera col·lectiva.
A QUI VA DIRIGIT
Quins perfils podrien viure en un projecte de cooperativa d’habitatges en cessió d’ús d’interès social com el plantejat en ViureK?
— Socis i sòcies de la cooperativa.
Abans de res ha de conformar-se una cooperativa d’habitatges amb integrants que vulguen promoure un projecte d’habitatge col·laboratiu.
— Límit d’ingressos: 6,5 IPREM.
En tractar-se d’un projecte d’habitatge protegit, els ingressos de les unitats de convivència no podran excedir en 6,5 vegades l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM)
— Persones registrades com a sol·licitants d’habitatge de protecció pública.
Les unitats de convivència hauran d’estar inscrites en el registre de sol·licitants d’habitatge de la Comunitat Valenciana. Amb els següents requisits: tenir necessitat d’habitatge, capacitat econòmica no superior a 6,5 IPREM i destinar a l’habitatge a residència habitual i permanent.
HABITAR Y GESTIONAR EN COMUNITAT
La cooperativa manté la propietat dels edificis, reduint els costs d’accés a l’habitatge i evitant l’especulació. Això fomenta la implicació i l’apoderament dels i les cooperativistes, que són propietaris de manera col·lectiva.
L’autogestió és una qüestió clau, els socis i sòcies formen part d’una organització democràtica i participativa i han d’establir quines seran les seves obligacions i drets en qüestions com la gestió de la convivència o els espais comunitaris.
La cessió d’ús permet gaudir d’habitatge a llarg termini sense adquirir propietat, promovent l’estabilitat i la cohesió social. A més, la gestió col·lectiva de l’energia amb una comunitat energètica impulsa la transició energètica en el barri, centrada en les persones i el planeta.
Bajo impacto ambiental
En tenir major capacitat en la presa de decisions, les pròpies sòcies i socis de la cooperativa d’habitatges poden definir en quin tipus d’habitatge desitjarien viure, deixant lloc a poder explorar tècniques constructives o dissenys innovadors que permeten adaptar els espais a les necessitats i reduir l’impacte ambiental del projecte.
El cas d’estudi és una clara aposta per la sostenibilitat entesa com un compromís amb l’entorn i amb el benestar dels veïns i veïnes. Els habitatges aprofiten recursos naturals per a minimitzar el consum energètic i millorar el nivell de confort, utilitzant materials sostenibles i solucions que redueixen l’impacte ambiental.
Comunitat energètica
Es proposa la integració d’una comunitat energètica dins del marc de la cooperativa, la qual cosa permet ampliar els horitzons de la vida comunitària incloent també la gestió col·lectiva de l’energia i el desenvolupament de projectes que contribueixin a la transició ecosocial de l’entorn.
Aquesta comunitat energètica pot desenvolupar diferents activitats i projectes que busquen reduir l’impacte ambiental de les activitats quotidianes dels veïns i veïnes. En el cas d’estudi es proposa: autoconsum col·lectiu i un conjunt d’estratègies que permeten maximitzar l’aprofitament de l’energia solar i mantenir l’equitat en el repartiment energètic i de costos. No obstant això, també podrien incloure’s per exemple, mesures relacionades amb la mobilitat sostenible.
És una eina que serveix per a impulsar projectes col·laboratius que augmenten la resiliència del veïnat enfront de la crisi climàtica i millorin el seu entorn.
Reducció de les despeses inicials:
— S’elimina la figura del promotor immobiliari, la qual cosa redueix els marges de benefici i permet que els socis adquirisquen els habitatges a preu de cost.
— En sòl públic cedit mitjançant dret de superfície, els cooperativistes no han d’adquirir el terreny sinó que paguen un cànon a l’administració.
Finançament:
— Aportacions de cooperativistes: quota d’accés + quotes mensuals segons tipologia d’habitatge.
— Finançament extern: prèstecs hipotecaris col·lectius, negociats amb entitats financeres que donen suport a aquest tipus d’iniciatives + ajudes públiques en el cas d’haver-les.
Viabilitat
Aquest model és viable, no obstant això, s’emmarca en un context normatiu i legal molt complex, per la qual cosa s’ha de comptar amb un equip de professionals que assessore des de fases inicials.
El model és viable des d’un punt de vista tècnic i jurídic, no existeixen traves legals per a dur-lo a terme. ViureK compta amb un informe de viabilitat jurídica que corrobora la seva viabilitat. En aquest informe es justifiquen les característiques del model que tenen repercussió a nivell jurídic: cooperativa polivalent de consumidors i usuaris d’habitatge en cessió d’ús, d’interès social, dispersa, en sòl públic, associada a una comunitat energètica.
Viabilitat econòmica. S’ha vist que, malgrat ser molt més assequible que l’habitatge en lliure mercat, pot existir un desequilibri entre els requisits d’accés (límit d’ingressos 6,5IPREM) i els costos relatius a la quota d’accés, especialment. La col·laboració públic-cooperativa és una peça clau perquè aquest tipus de projectes cooperatius siguin una realitat. Gràcies a mesures de promoció i foment com a subvencions, convenis o acords com el dret de superfície es poden reduir les despeses que repercuteixen als veïns i veïnes i així aconseguir ampliar el parc d’habitatge social.
Full de ruta per a constituir una cooperativa d’habitatge